Algo de DANZA POÉTICA

TROBADA ENTRE DOS MONS

Aquell obelisc greixós i amb més pèls que una ameba em va agafar dels peus, va alçar-me uns centímetres i em va fer caure a terra aterrant amb la meva esquena en pla davant de l’esvalot de l'assistent públic cabró. Em va arrossegar a través dels més de deu metres que ens separaven de la seva tenda tancant-se la cortina d'entrada que la franquejava. Em trobava més desatès que un assegurat de Legálitas el dia del seu casament en el moment que es va abalançar a sobre meu, segellant-me, amb els seus llavis de xucladora d'orxata, galtes, coll, pits i boca, en el que per a ella hauria de ser un gest d'afecte, quan en realitat era un acte de possessió. Em va aplicar l'abraçada de l'ós ... literalment, i vaig creure estar protagonitzant una escena que bé podria haver-se titulat Grossa amb llapis a la pitera, si estiguéssim parlant d'un llenç flamenc. Es va asseure a sobre el meu pubis arremangant-se la faldilla de fulles de cocoter,  el culot de mill solidificat i la tanga feta amb dues beines de garrofa, mentre cantava un mantra que resava Cano righu cogheto eletho canu, i es podria traduir com góssalo, góssalo, papitu. duro góssalo, o alguna cosa semblant. El meu sexe no estava retret, estava involucionat, directament, pel pes i la por, i la meva virilitat es posava en dubte; ho assumeixo. Quant més pel flagell d'aquest gori-gori que amb aires de reguetón arribava a les meves oïdes i que els aborígens, que circumdaven la nostra cabana, acompanyaven amb palmes de tango, en el que era la trobada de dos mons representats per la filla dels déus, la Cusha Mia Mare i el turista blanc allunyat de la seva tribu després de comentar: em conec Tucapel com el palmell de la mà. En aquesta tensió es va consumar la trobada... Ella, perquè jo vaig assumir un traumatisme de totes les costelles flotants  i les que s’ofeguen.

L'endemà, quan la rosada besava els pètals de la flor de l'ametller i la gran roca protectora, el Pugnou Althou, projectava la seva silueta sobre la llàgrima que era el llac, el Cristallou Troszou, la Cusha Metha va aparèixer davant la tribu, que s’havia quedat vetllant la nit sencera, despentinada i tan feliç com quan la van bufar els déus, i a mi em va presentar com l'elegit, qui li havia fertilitzat segons l'ancestral llegenda del poble dels Methasideos que en aborigen significava els últims posseïdors de la veritat. Vaig excusar la meva absència, pel dolor i la humiliació, però estava feliç alhora de sentir-me pertanyent a aquesta comunitat que els deus havien decidit posar el meu camí, i determinat a no tornar a la civilització en un temps perquè, figurat com el consort de la filla dels deus... qui volia tornar a formar part de la plantilla de Benestar i família?

Text by quinvaliente.blogspot.com

Photo by  @815681405179533

