Entre el blat.
Si aquest fos l'últim dia en què estigués amb tu
s'ajornaria albes, posposaria trobades i tancaria totes les carpetes
reservant-me el dret a tornar-les a recuperar en un altre estadi. Reconeixereu la
meva veu com pedra callada, la meva pausa queda, aliena a les presses i els
retards quan de l'esperança no resta gens ni mica de solstici, ni una remor que
tirar al foc ... I et citaria en un camp de blats, perfecta diana sobre talaia
de núvols i sense testimonis, per passar el dia allunyats del dolor.
Si aquesta fos l'última hora en la qual estigués amb
tu et prendria de la mà passejant descalços entre els blats, despentinant amb
maldestres dits la seva filera en ventall, sota un còmplice sol del nostre
arravatament i aliè de prejudicis després d'haver perdonat a la bestiola (1). I
et mesuraria la cintura amb aquests miops vidres i em faries teva per trossets
des de la comissura dels meus llavis fins l'últim filament de mercuri aparegut
en el meu terrat i banyats en suor d'èxtasi i balbs potser d'incertesa em
ploraries l'oblit quan encara no hem marxat.
Si aquest fos l'últim minut en què estigués amb tu
convidaríem al silenci a un vals lent i continu, porus amb porus, crit amb
crit, sobre una catifa de blats, compactant tant el nostre cos fins fer-nos
éssers confosos, ignorant on començo i on acabes però sabent que tos dos som el
mateix.
Si aquest fos l'últim segon en què estigués amb tu
amb un petó rubricaria tot el que et dec per haver decidit caminar al meu
costat i els meus ulls a mitja asta ja et estarien trobant a faltar dient
gràcies, moltes gràcies companya ... Mentre el sopor de la primavera em convida
a quedar-me adormit ... al costat teu, entre el blat.
Comentarios
Publicar un comentario