Entre el blat.


Si aquest fos l'últim dia en què estigués amb tu s'ajornaria albes, posposaria trobades i tancaria totes les carpetes reservant-me el dret a tornar-les a recuperar en un altre estadi. Reconeixereu la meva veu com pedra callada, la meva pausa queda, aliena a les presses i els retards quan de l'esperança no resta gens ni mica de solstici, ni una remor que tirar al foc ... I et citaria en un camp de blats, perfecta diana sobre talaia de núvols i sense testimonis, per passar el dia allunyats del dolor.
Si aquesta fos l'última hora en la qual estigués amb tu et prendria de la mà passejant descalços entre els blats, despentinant amb maldestres dits la seva filera en ventall, sota un còmplice sol del nostre arravatament i aliè de prejudicis després d'haver perdonat a la bestiola (1). I et mesuraria la cintura amb aquests miops vidres i em faries teva per trossets des de la comissura dels meus llavis fins l'últim filament de mercuri aparegut en el meu terrat i banyats en suor d'èxtasi i balbs potser d'incertesa em ploraries l'oblit quan encara no hem marxat.
Si aquest fos l'últim minut en què estigués amb tu convidaríem al silenci a un vals lent i continu, porus amb porus, crit amb crit, sobre una catifa de blats, compactant tant el nostre cos fins fer-nos éssers confosos, ignorant on començo i on acabes però sabent que tos dos som el mateix.
Si aquest fos l'últim segon en què estigués amb tu amb un petó rubricaria tot el que et dec per haver decidit caminar al meu costat i els meus ulls a mitja asta ja et estarien trobant a faltar dient gràcies, moltes gràcies companya ... Mentre el sopor de la primavera em convida a quedar-me adormit ... al costat teu, entre el blat.


Octubre 2012
Photo by @russj's creation 

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL UNIVERSO DE LOS PEQUEÑOS SUEÑOS