De professió acomodador

De professió acomodador


A vegades costa diferenciar els morts dels adormits. Mentre que als segons cal intentar despertar-los amb suavitat i dolçor, ens han prohibit que els cridem, als primers els podem arrossegar d'articulacions i, fins i tot, desllorigar dels caps. A uns se’ls convida a tornar cap a casa seva, si la coneixen, i dels primers fem piles a prop de la sortida d’emergència per fer-los desaparèixer. Si s’han quedat fregits el principi dels interminables títols de crèdit encara estaran calents i són més fàcils de manipular, sap vostè? Els que han deixat de respirar tan bon punt començava el repartiment de la pel·lícula estan més durs i, a demés, van a un altre contenidor. És pel tema del reciclatge que l’Ajuntament no vol junts a tebis de freds. Em segueix, oi? Sóc acomodador des d’abans que el Casino va esdevenir sala de cinema per a obres polaques subtitulades el francès. El públic continua sent tant vell com sempre però cada cop s’omple menys, s’ha d’entendre. Vol que li expliqui una anècdota? Tinc moltes. Recordo que no fa molt vam haver de separar una parella que havia mort a l'acte... A l'acte i en l'acte. Vostè m'entén, oi? Va ser molt divertit.



Comentarios

Entradas populares de este blog

Algo de DANZA POÉTICA