Pel blog VULLESCRIRE de la Teresa Saborit. Cassis Ahmadi, el vell. Quin Valiente Data: dj. 25 oct. 2018, 11:14 pm Cassis Ahmadi, el vell. A la tribu dels Cassiani, al nord-est del riu Dauro Ingo existia el costum, per cultura o tradició, d'abandonar la comunitat en el mateix instant en què qualsevol membre d'ella es veia minvat de la capacitat de sentir, veure o sentir el tacte de qualsevol altre. El propi ésser no es creia útil per al seu poble i prenia la decisió de desprendre's de robes i armes, que no li pertanyien, i iniciar, nu, el trajecte en direcció a la Gran Cascada, que totes les llegendes la situava a cent jornades del campament. Aquest hauria d'haver estat el cas de Cassis Ahmadi que no veia, ni escoltava, i amb prou feines recordava el seu nom però creia que el poble estava en deute amb ell cada vegada que matinava i continuava entre els seus. Els pares principals de la comunitat van pregar als fills de Cassis que l’ajudessin a emprendre aqu
Entradas
PARA LA LLIGA DE MICRO RELATAIRES CATALANS. Mêléle de tardor. Vides paral·leles. 1980. Aquesta és la primera foto que tenim l’Anna i jo. Ens assemblem tant que la gent es confon. 1981. Vinc a la cita de la fotografia anyal des de més de dos-cents quilòmetres. No m'importa si és per estar amb ella. 1982. Als dotze anys l’Anna ja té la regla i tremendes mamelles ... . 1983. L’Ana s'està posant com una vaca. L'estimo igual. 1984 Aquí estic enfadat amb la meva amiga, bé, ex amiga, per no convidar-me a la seva festa de catorze aniversari. 1985. Aquest any has perdut la virginitat? Em trenco de riure. Jo no sé quan la vaig regalar. 1986. Anna, ets el millor que m'ha passat a la meva vida, juntament amb el naixement del meu fill Marcus 1987. Aquí torrat d'absenta. Revòlver a l'esquena. 1988. Aquí no estic mirant a la càmera sinó més pendent del soroll de les sirenes. 1989. Ana està estudiant per inspector