Nuan Ghia Sone. Les estrelles envegen la teva fortuna.
Vaig guanyar la meva dona en una aposta. El seu pare
no creia que jo podria llançar més lluny que ell però, mentre la seva llança va
ser projectada en línia recta i perdent velocitat a mesura que topava amb
fulles i branques, a la meva la vaig dirigir apuntant a la lluna i, a la crida
de la gravetat, va dibuixar una paràbola que va aconseguir distanciar-se més de
dos metres de l'altra quan ambdues aterraren. Al meu voltant van celebrar la
victòria aborígens i ... Bé, només aborígens, que l'únic foraster en lustres
era jo; caracteritzats per un mateix maquillatge, similars ornaments, semblants
talls de cabell, al zero, i tot just unes poques peces dentals de diferència,
per l’efecte de la fulla de coca mastegada. I amb rialles i empentes em van invitar/conduir
a la cabana nupcial. Dins d'ella m'esperava les pells esteses
dels animals que més vides havia costat a la comunitat i, per això, més
apreciades, com lleons, guepards, lleopards i altres felins ... I tantes dones
entonant un mantra nupcial com a espelmes enceses il·luminaven, i hi vaig
arribar a comptar més de cinquanta. Però en un racó, apartada de tot aquell
repartiment, es trobava la joia: la meva dona, la Nuen Ghia Sone, tocada amb
una corona de palma d'oli i vestida de fang i por. No hauria d’haver complert
ni la seva soga menstruació, vaig pensar per a mi. Em vaig sentir l'ésser més afortunat del món
en veure aquella disposició i sense dubtar-ho ni un segon em vaig llançar sobre
aquelles pells, quedant-me immediatament adormit, conseqüència de les més de
set jornades de viatge des de la meva sortida des de Barcelona, la infinitat de
transports que vaig haver de negociar i el fet de matinar d’inhumanes maneres
dia rere dia. Tan bon punt em vaig desvetllar observà com les membres del cor de ploraneres
es trobaven assegudes o estirades al voltant dels contraents; enllaçades de
braços i peus, i adormides per la tardança en la que havia culminat la festa,
que encara no havia arribat al seu moment més àlgid. La meva dona, menys
temorosa, que no insegura, hi era agenollada al meu costat, mesant-me els bris
de cabell com si estigués aplicant un petit rasclet digital. De nou vaig tancar
els ulls fent-la creure que tornava a adormir-me i vaig notar el seu cosset de
vulnerable nina de porcellana negra sobre la meva esquena, les mans sobre el
meu trapezi i la seva galta descansant al revers de les seves mans ... Com si fos
la prolongació del meu tronc. No la vaig recriminar perquè em figurava que jo
era la balsa segura que ella necessitava per arribar a l'altre costat del riu,
i em seduïa aquest rol, però no sabia com fer-la entendre que aquella a qui les
estrelles envegen per la seva fortuna era com aquest trist bloguer que subscriu,
enmig d'un somni ...: que tampoc em pertanyo.
Quin Valiente.
Photo Salome/Surival
Pigmeus Twas de Rhuanda
Comentarios
Publicar un comentario