Nuan Ghia Sone. Les estrelles envegen la teva fortuna.

Vaig guanyar la meva dona en una aposta. El seu pare no creia que jo podria llançar més lluny que ell però, mentre la seva llança va ser projectada en línia recta i perdent velocitat a mesura que topava amb fulles i branques, a la meva la vaig dirigir apuntant a la lluna i, a la crida de la gravetat, va dibuixar una paràbola que va aconseguir distanciar-se més de dos metres de l'altra quan ambdues aterraren. Al meu voltant van celebrar la victòria aborígens i ... Bé, només aborígens, que l'únic foraster en lustres era jo; caracteritzats per un mateix maquillatge, similars ornaments, semblants talls de cabell, al zero, i tot just unes poques peces dentals de diferència, per l’efecte de la fulla de coca mastegada. I amb rialles i empentes em van invitar/conduir a la cabana nupcial. Dins d'ella m'esperava les pells esteses dels animals que més vides havia costat a la comunitat i, per això, més apreciades, com lleons, guepards, lleopards i altres felins ... I tantes dones entonant un mantra nupcial com a espelmes enceses il·luminaven, i hi vaig arribar a comptar més de cinquanta. Però en un racó, apartada de tot aquell repartiment, es trobava la joia: la meva dona, la Nuen Ghia Sone, tocada amb una corona de palma d'oli i vestida de fang i por. No hauria d’haver complert ni la seva soga menstruació, vaig pensar per a mi.  Em vaig sentir l'ésser més afortunat del món en veure aquella disposició i sense dubtar-ho ni un segon em vaig llançar sobre aquelles pells, quedant-me immediatament adormit, conseqüència de les més de set jornades de viatge des de la meva sortida des de Barcelona, la infinitat de transports que vaig haver de negociar i el fet de matinar d’inhumanes maneres dia rere dia. Tan bon punt em vaig desvetllar  observà com les membres del cor de ploraneres es trobaven assegudes o estirades al voltant dels contraents; enllaçades de braços i peus, i adormides per la tardança en la que havia culminat la festa, que encara no havia arribat al seu moment més àlgid. La meva dona, menys temorosa, que no insegura, hi era agenollada al meu costat, mesant-me els bris de cabell com si estigués aplicant un petit rasclet digital. De nou vaig tancar els ulls fent-la creure que tornava a adormir-me i vaig notar el seu cosset de vulnerable nina de porcellana negra sobre la meva esquena, les mans sobre el meu trapezi i la seva galta descansant al revers de les seves mans ... Com si fos la prolongació del meu tronc. No la vaig recriminar perquè em figurava que jo era la balsa segura que ella necessitava per arribar a l'altre costat del riu, i em seduïa aquest rol, però no sabia com fer-la entendre que aquella a qui les estrelles envegen per la seva fortuna era com aquest trist bloguer que subscriu, enmig d'un somni ...: que tampoc em pertanyo.
Quin Valiente.


Photo Salome/Surival
Pigmeus Twas de Rhuanda




Comentarios

Entradas populares de este blog

EL UNIVERSO DE LOS PEQUEÑOS SUEÑOS