Entre l'índex i el mitger.
Bufa’m a la cara
tots els amors
que et dec
que per a aquest
viatje sense tornada
m’estimo més anar
lleuger.
No és temps d’enlairar
pendons
justiciers en el
nom de l’amor
sinó de vetllar a la bella captivadora
que guarda el secret del bes de la son.
Parteixo, doncs, buides les butxaques de bons actes.
senyal que els vaig regalar tant bon punt brollaven entre
els seus fils.
Per posar-hi un però m’acuso de no haver tancat els llibres
que, en els comiats, diferencien entre el desconegut i el
bon amic.
Deixa anar les bufetades que no m’espavilaran, ans al
contrari,
que vinc de la ressaca que deixa una festa de solitud.
Abans de conèixer-te jo era un llop estepari,
amansit, que no anul·lat, desprès de perdre’m amb tu.
I siau, que ja m’esperen i ve plovent.
Acomiada’t per mi de les rates que heretaran aquest món de
planys.
Plora’m, a la meva esquena, tan sols el dol que t’hagi fet,
que per engrunes de rancúnia i d’encaixades se fa tard.
Comentarios
Publicar un comentario