Entre l'índex i el mitger.

Bufa’m a la cara
tots els amors que et dec
que per a aquest viatje sense tornada
m’estimo més anar lleuger.

No és temps d’enlairar pendons
justiciers en el nom de l’amor
sinó de vetllar a la bella captivadora
que guarda el secret del bes de la son.

Parteixo, doncs,  buides les butxaques de bons actes.
senyal que els vaig regalar tant bon punt brollaven entre els seus fils.
Per posar-hi un però m’acuso de no haver tancat els llibres
que, en els comiats, diferencien entre el desconegut i el bon amic.

Deixa anar les bufetades que no m’espavilaran, ans al contrari,
que vinc de la ressaca que deixa una festa de solitud.
Abans de conèixer-te jo era un llop estepari,
amansit, que no anul·lat, desprès de perdre’m amb tu.

I siau, que ja m’esperen i ve plovent.
Acomiada’t per mi de les rates que heretaran aquest món de planys.
Plora’m, a la meva esquena, tan sols el dol que t’hagi fet,
que per engrunes de rancúnia i d’encaixades se fa tard.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Algo de DANZA POÉTICA