CLOWN 2016

Clown 2016


Jo sempre el recordo sol, sense amiga o muller. Volia viure de la mentida des que era un ramadà i es pintava la cara i ningú no el reconeixia. Sortia únicament al carrer de nit aprofitant els llums dels fanals sota el que es posava sempre i saludava perquè era de ben educat, i regalava petons que llançava a l'aire,  o també clavells de plàstic, segons la seva economia. Es canviava de vestit no sé quantes vegades al dia i posava la veu en falset i quant li demanaven el nom tenia un per cada ocasió, i deia haver viscut infinitat de vides i parlava amb si mateix però sovint també es discutia, no creieu...  Al ben mig d’una plaça o pujat sobre un banc abastava tots els presents i els convidava a riure amb ell, i en les tertúlies sempre sabia el moment de parlar sense trepitjar altres paraules. Era senzill notar la seva presència encara que de vegades passava desapercebut. També deia conèixer tots els mons amb tots els seus sons. La gent l'escoltava però ningú el creia i això passava perquè era un home tan confús tan confús que un cop va voler dir t'estimo i li va sortir teatre.

Quin Valiente.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL UNIVERSO DE LOS PEQUEÑOS SUEÑOS