TORNAR A VIURE. Ja només estava unit a la vida per un parell de tubs com a fulles enfiladisses que li impedien caure a terra. L'últim punt del contracte, aquell que no es signa ni admet lletra petita, es desenvolupava escrupolosament: néixer, créixer, evolucionar i ... Doncs en aquests punts suspensius, i suspesos, es trobava en Marius, amb l'agreujant que no eren més punts en la seva dilatada història que un de sol. L'únic, el definitiu: el punt i final. I després del final, com comprendran, no hi ha res ni ningú. Ni altre signe, ni acotació, ni pausa, ni revers. Fins que va aconseguir obrir els ulls i enfocar, més o menys nítidament, l'element que es trobava davant de la seva còrnia; un rostre, que va distingir com el de la seva dona: la seva amiga, la seva còmplice, la seva amant, la seva excusa. Li va preguntar si estava preparat per trobar-se amb els seus, mentre li acaricià amb petons a la cara i llavis, per aquest ordre. Vull morir-me, li va respondre...