AMOR SENSE CONDICIONALS.

El meu drama no és tenir un drogoaddicte pedòfil que m'està apuntant ara mateix amb una navalla sinó que la meva dona no m’estima. No m’ha estimat mai. Això ho vam tenir clar el dia que em va dir que podíem iniciar una relació però que tot ho deixaria en el moment que el seu nuvi s’ho demanés, i que ella no donaria un pas per la trobada . Vaig fer investigacions sobre aquell home fins recopilar dades com edat, domicili, ofici, causa , delicte, cel.la i any en que complia la condicional. Vaig dir que sí al pacte amb l’Esther. I així han passat vint i vuit anys de les nostres vides: de festa en festa i de bingo en bingo, i el seu amor de causa en causa i de presó en presó. I ara entens que la teva vida no val res si et llepa una navalla al coll però tampoc val gaire si saps que la teva dona estima  un altre. I en aquestes estic: entre deixar-me matar o salvar la pell i tirar corrents, amb la qual cosa aquest paio es dirigiria a casa meva, cridaria a l’Esther i li diria: ja he tornat... I la perdria per sempre. De res hauria servit la vida que li vaig regalar, ni els testimonis falsos que vaig subornar, ni les fotos d'adolescents nues que  vaig introduir en el disc dur de l’ordinador del seu promès.

photo google picture



Comentarios

Entradas populares de este blog

Algo de DANZA POÉTICA