Aquí La Garriga 1076

Retall de lletra

Bondia, tarda o nit, que cadascú es lleva quan li permet la resaca. Segur que vareu gaudir del dissabte de llibres i roses,  fent un tomb sense preses i surfejant, sota el plugim d’abril,  entre les ones de novetats literàries y els oceans de llibres de segona ma. Diuen els autors que aquest dia és el més esclau però també el més agraït peqrue posa en contacte a uns amb el seu públic; creadors  al costat de lectors, i el llibre com a punt d'inflexió. Celebrem l’excusa de la lectura encara que ens fem retret dels llibres que tenim per llegir.
O us va passar com a mi que em van enxampar, en aquesta diada de Sant Jordi, en l’entrega d'uns permís de jocs florals.
A Les franqueses hi era, sense els nervis que suposa  no saber si la meva proposta seria la triada pels membres del juratl perquè ja m’havien donat enteraciói i   requerien la meva presència per l’entrega del premi.
Un acte, aquest senzill  i molt digne,  i un no parar de conèixer gent.
En altre ordre de coses vull que us fiqueu a la  Lliga de MicroRelataires Catalans i gaudiu dels curtets de menys de due-centes paraules i participeu cada mes en un invent que es diu mêlée.
Us deixo el meu poema guanyador del tercer accèssit, Juguem ara que no estem? i la satisfacció de tornar-nos a trobar després de La veritable llegenda  d'en Jordi que no era Sant.  Fins les pàgines properes.

Juguem ara que no estem?

Juguem a desflorar margarides en un camp erm?
No, no podem jugar.
Juguem a rimar paraules amb la boca plena de pinyols?
No, no podem jugar.
Juguem a que no ens coneixem després d'haver-hi 
trencat?
No, no podem jugar.


quinvaliene.blogspot.com

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL UNIVERSO DE LOS PEQUEÑOS SUEÑOS