Príncep i gripau

Príncep i gripau.


Entre un gripau i un príncep vaig triar al primer, era més agraït i  estava  més evolucionat; entenia les seves coples, m’espantava les mosques i em permetia dormir. Mentre que l’humà era blau destenyit, cantava quasi plorant  i no parava de mirar-me els meus pits. 


Tots dos s’assemblaven en que fotien salts i eren humits. El gripau em deixava lliure i ell ho era tanmateix, l’altra apressat pel seu passat del que no se sabia desfer. No va donar ni un sol salt per sortir de la seva condició original, mentre que els boings  del meu promès eren semblants al del Bisbal. 
A l’hora de fer-les un petó a tots dos per esbrinar a quin pertanyeria el blauenc me’l va fer el bec, sense cap autorització, i el gripau es va acostar el seu cap com un cavaller. El dia següent al meu llit va aparèixer, en lloc de príncep, un porc roncant, 
bocaterrosa i despullat i el gripau em va despertar el dia següent, també nu sencer però amb safata amb cafè amb llet, un clavell i vuit donuts encertats sota el melic.
                                                                          
Ni un més ni un menys.


Quin Valiente

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL UNIVERSO DE LOS PEQUEÑOS SUEÑOS