Príncep i gripau
Príncep i gripau.
Entre un gripau i un príncep vaig triar al primer,
era més agraït i estava més evolucionat; entenia les seves coples, m’espantava
les mosques i em permetia dormir. Mentre que l’humà era blau destenyit, cantava
quasi plorant i no parava de mirar-me els
meus pits.
Tots dos s’assemblaven en que fotien salts i eren humits. El
gripau em deixava lliure i ell ho era tanmateix, l’altra apressat pel seu
passat del que no se sabia desfer. No va donar ni un sol salt per sortir de la
seva condició original, mentre que els boings
del meu promès eren semblants al del
Bisbal.
A l’hora de fer-les un petó a tots dos per esbrinar a quin pertanyeria el
blauenc me’l va fer el bec, sense cap autorització, i el gripau es va acostar
el seu cap com un cavaller. El dia següent al meu llit va aparèixer, en lloc de
príncep, un porc roncant,
bocaterrosa i despullat i el gripau em va despertar
el dia següent, també nu sencer però amb safata amb cafè amb llet, un clavell i
vuit donuts encertats sota el melic.
Quin Valiente
Comentarios
Publicar un comentario