Escac i mat
ESCAC I MAT.
Juga als
escacs sobre els quadrats que projecta
l'única llum que es filtra per la seva cel·la quan travessa els barrots i es
dibuixen a la paret. Agraeix aquest raig, mínim però puntual del vespre, encara
que mai no sabrà si pertany a un fanal o botiga. Tan sols necessita saber que
va entrar abans de que el ficaren allà i
es quedarà la llum per sempre més, acompanyant a un altre jugador o lector de
qualsevol llibre imaginari. Memoritza el posicionament de les figures en
competició, des d’abans de ser matí, que el sol va escombrar tota llum
artificial, fins el moment que comença a endevinar-se la seva fugida empentat
per la foscor. En te de gravada l'últim dels seus moviments i les tres
possibles sortides en el cas hipotètic de que el seu contrari l’amenaci una figura. Li va la vida en això ja
que cada peó que perd és una falange que s’amputa i cada torre que s’esvaeix en
xoc frontal contra una altra figura del adversari és un os que es colpeja fins
que el blau, a la part afectada, adquireix fondària de tatuatge. Cada cavall
desaparegut li costa una polzada de carn que s’esquinça introduint-se les
ungles a manera de falca, per un tall que es va produir per a cridar l’atenció
d’uns
guardians que mai no han aparegut ni per portar-li menjar, hores desprès de ser
escopit en aquet cau. I així cada alfil li
val una filera de dents que s’estellen per cops contra la paret... Ahir va
perdre la reina i va d’haver de submergir el cap en el clot que s’ha format el
terre i que serveix per acollir les aigües
de la pluja i les fecals. Es defensa com pot intentant d’allunyar el malson de
la fatídica nit que hagi de perdre el rei: la més estimada de les figures els
escacs. El pilar bàsic com ho és la família... O l’únic fill si es viu sol. Perdre
el rei fora perdre la vida com quan va passar de ser de l’altra banda del mur
en total llibertat a dins d’aquestes quatre parets de l’infern que és la
soledat. D’ençà que estava jugant els escacs amb el seu únic fill fins quan van entrar uns policies, i el van agafar i
tombar a terre, i apuntar amb llurs pistoles, i ordenar que restés quiet i emmanillà
i posar les corretges de força i fer rodar a cops de peu. Va començar a perdre
la vida des d’aquella nit que el seu fill li volia menjar el rei tot fent trampes...
Com són els jovents. I de sobte una gran
mà que li va fer entrar en un petit espai amb moltes llums blaves i vermelles per
fora i un tsunami de preguntes que li bloquejava el cap i l’impedia pensar i on
era. I bufetades que li feien rebotar per d’aquest habitacle i estrangulacions
i crits a una ungla de la cara preguntant perquè havia tirat el seu fill de
cinc anys per la finestra.
Quin Valiente.
Comentarios
Publicar un comentario