quin Valiente y la muerte
El morts no vomiten. Il.lustració de Mai Martín Del projecte Què et sembla si ens despullem i ho discutim? Que et sembla si ens despullem i ho discutim?
Entradas
Nazco de nuevo
Metido en tu vientre nazco de nuevo, me baña el sol de quirófano por vez primera pero no me lesiona, y salgo al mundo crecido ahorrándome los dolorosos años de aprendiz tras la adolescencia. Sin referencia ni pasado, lo sé, ni crimen ni castigo, lo asumo, ni culpable por lo que siento, lo siento, ni asesino por lo que digo, lo intuyo. Te exijo amante y madre, que yo no la tuve, y familia en un ser único y equilibrio en el vahído y desgana en el hambre, te exijo. A cambio pintaré en tus labios una sonrisa de mujer eterna con colores robados al miedo cuando salí por aquella puerta. No es mucho siendo nada. Metido en tu vientre nazco de nuevo como tantas otras veces que se enciende la mañana.
Bon any els homes de bona voluntat. Va entrar Mustapha com una exhalació a l'habitació del rentaplats on la nena es trobava jugant a eixugar coberts. La va estripar el davantal, guants i gorra i va tirar d'ella pel braç com un possés. Va travessar el menjador atapeït d'ingents famílies que estaven celebrant l'any nou. Impossible més anonimat en un segrest. La cortina de fum del tabac, les serpentines i el insofrible soroll van fer la resta. Fins i tot va arribar a fregar l'esquena del pare que compartia escumosos: un quart de copa per ell i la resta per als seus comensals. Va sortir del restaurant cap el carrer principal fins a arribar al descampat. Tiradores de cartes, núvols de cotó i llums de fira l’esperaven. Quan els pares van advertir l'absència de la nena van fer callar el sopar i avisà a les forces fàctiques posant-los en antecedents: - Policia, policia, un empleat meu ha segrestat la filla meua. - Alguna ressenya? - Era un moro per a més...
LA BONA CONFITURA: ASIL GRAMATICAL (Un microrelat de Violant Barquet)
LA BONA CONFITURA: ASIL GRAMATICAL (Un microrelat de Violant Barquet)
Soledat/ Be alone
SOLEDAT Obro la porta. Crido. Hi ha algú? Ningú no respon. No em resigno. Hi ha algú? – Per segona volta. Com m’esperava, ningú no m’espera. Tanco la porta i l’obro de nou, aquest cop més a poc a poc i il·lusionat (l’actitud també compta). Crido des de la boca- Hi ha algú? Des de les cordes. Hi ha algú? Des del pit, des de l’abdomen, des del sexe, des del turmell, des del dit més petit de la cama més petita. Hi ha algú? No voldria posar-me nerviós. No m’han escoltat bé. Conto fins a cent. Torno a provar. Hi ha algú? La resposta és similar. Entro definitivament. Tanco la porta. Men adono que visc sol, fa molt de temps ja. Rellisca la meva esquena, sec a terra, amago el meu cap entre les cames, pregunto per què. Responen les llàgrimes meves: Estàs amb nosaltres que t’estimem igual. LONELINESS I open the door. I shout. Is someone th...