Bon any els homes de bona voluntat.


Va entrar Mustapha com una exhalació a l'habitació del rentaplats on la nena es trobava jugant a eixugar coberts. La va estripar el davantal, guants i gorra i va tirar d'ella pel braç com un possés. Va travessar el menjador atapeït d'ingents famílies que estaven celebrant l'any nou. Impossible més anonimat en un segrest. La cortina de fum del tabac, les serpentines i el insofrible soroll van fer la resta. Fins i tot va arribar a fregar l'esquena del pare que compartia escumosos: un quart de copa per ell i la resta per als seus comensals.
Va sortir del restaurant cap el carrer principal fins a arribar al descampat. Tiradores de cartes, núvols de cotó i llums de fira l’esperaven. Quan els pares van advertir l'absència de la nena van fer callar el sopar i avisà a les forces fàctiques posant-los en antecedents:
- Policia, policia, un empleat meu ha segrestat la filla meua.
- Alguna ressenya?
- Era un moro per a més senyes.
- Amb això està tot dit.



Van sortir al carrer i un veí molt amable i disposat va alertar la policia informant que el seu parador possiblement es trobaria a la fira del descampat, entre l'home fletxa i els toros texans.
Els homes de la llei i l'ordre, obrint-se pas entre famílies i solteres amb fam de gresca, van identificar el que era el segrestador de la nena, però es trobava sol. Li van agafar per les espatlles, li van tombar a quatre cames, li van trepitjar el cap i li van buidar la papada, amb puntades dures i seques. Immediatament va arribar l'interrogatori.
- Què has fet amb la blanca nena abans de tancar-la, lligar-la i violar-la, que de ben segur  has fet?
Aquest, sagnant per les genives, va assenyalar al cel en el qual no creia, mentre tremolós repetia:

- L'he deixada en una cistella de la sínia jugant a ser nena. El que li correspon per la seva edat.... I bon any tingui,  senyor policia.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL UNIVERSO DE LOS PEQUEÑOS SUEÑOS