Bon any els homes de bona voluntat.
Va entrar Mustapha com
una exhalació a l'habitació del rentaplats on la nena es trobava jugant a eixugar
coberts. La va estripar el davantal, guants i gorra i va tirar d'ella pel braç
com un possés. Va travessar el menjador atapeït d'ingents famílies que estaven
celebrant l'any nou. Impossible més anonimat en un segrest. La cortina de fum
del tabac, les serpentines i el insofrible soroll van fer la resta. Fins i tot
va arribar a fregar l'esquena del pare que compartia escumosos: un quart de
copa per ell i la resta per als seus comensals.
Va sortir del
restaurant cap el carrer principal fins a arribar al descampat. Tiradores de
cartes, núvols de cotó i llums de fira l’esperaven. Quan els pares van advertir
l'absència de la nena van fer callar el sopar i avisà a les forces fàctiques
posant-los en antecedents:
- Policia, policia,
un empleat meu ha segrestat la filla meua.
- Alguna ressenya?
- Era un moro per a
més senyes.
- Amb això està tot
dit.
Van sortir al carrer
i un veí molt amable i disposat va alertar la policia informant que el seu
parador possiblement es trobaria a la fira del descampat, entre l'home fletxa i
els toros texans.
Els homes de la llei
i l'ordre, obrint-se pas entre famílies i solteres amb fam de gresca, van
identificar el que era el segrestador de la nena, però es trobava sol. Li van
agafar per les espatlles, li van tombar a quatre cames, li van trepitjar el cap
i li van buidar la papada, amb puntades dures i seques. Immediatament va
arribar l'interrogatori.
- Què has fet amb la blanca
nena abans de tancar-la, lligar-la i violar-la, que de ben segur has fet?
Aquest, sagnant per
les genives, va assenyalar al cel en el qual no creia, mentre tremolós repetia:
- L'he deixada en una
cistella de la sínia jugant a ser nena. El que li correspon per la seva
edat.... I bon any tingui, senyor policia.
Comentarios
Publicar un comentario