quintinblog

https://photos.app.goo.gl/P0bzHYiOML8O1y1q1

PARA EL BLOG ESTANOCHETECUENTO Antes de llamar a la policía para denunciar la desaparición de la casquivana de su mujer hace más de treintaiseis horas Jimmy tomó pico y pala y se dirigió al parque de atracciones con la intención de matarla y enterrarla si la encontraba. Una vez allí le llamó poderosamente la atención un gran boquete producido por una excavadora, justamente entre la bruja de la verdad y la noria de veinte metros. No tuvo que cavar mucho más para encontrar pelos y pieles; narices encocadas, molares mordiendo escrotos, lenguas empalando anos y mandíbulas abiertas en inconfundible postura de satisfacción... Todo esto regado con un aroma de whisky de garrafa. Pero en aquella orgía de huesos no pudo adivinar cuáles serían los de su querida esposa, pese a que había reconocido a alguno de sus amigotes, únicamente le daba fuerzas para seguir cavando las últimas palabras que recuerda haber oído decir a su mujer antes de cerrar la puerta: voy con unos “parientes” a la noria a pas...

mi Barcelona herida Ningú no ens traurà el pa I la pau, ni les ànsies de ser-hi,  formant part de la gran família que lluita a mà alçada, demanant la paraula,  amb les eines de la democràcia  i el seny. Ens alçarem units  quan els escups ens arribin  hi serem poble orgullós compartint arreu el tros  de la llibertat que ens pertoca. Serà així amb els fills  que vénen darrere  i els fills dels seus fills, i els de casa i els de lluny i els amics, i els germans... perquè som un poble de llum sota el sostre de la llibertat. Q.Valiente. 18.08.2017.

DE LOS OLVIDADOS. Canción. Veo un jubilado sentado en un banco del parque.  Olvidado el parque olvidado el jubilado. Tirando migas de pan para  por las palomas ser comidas. Olvidadas las aves olvidadas las migas, Veo un anciano que entra en campo y se queda mirando. Olvidado el campo olvidado el anciano. Veo que se agacha el indigente para disputar por las sobras. Olvidadas las sobras olvidadas las obras. Veo que junta las migas y se hace un chusco un poco más grande. Olvidado el chusco olvidada su hambre. Veo que come lentamente ante el jubilado que mira con pena. Olvidado el jubilado olvidado el indigente. Veo que el anciano sale de campo saciando su ansia con migas ajenas. Olvidada el ansia olvidada la pena Pero yo no puedo ni debo ni quiero olvidarme de ellos.

DEURES PER SETEMBRE imatges de google L'última vegada que va saber d'ella, uns anys enrere, li havien explicat que vivia en un petit llogaret perdut en el nord. Aquest era el seu tercer intent per localitzar-la per més que la missió que havia de complir no era urgent ni important, a tenor del temps transcorregut. Tot havia canviat, camins per autovies i descampats per places dures, des d'aquella primavera  que va haver de tornar a la ciutat sense trobar-se amb donya Elvira, la primera i més seductora mestra que havia conegut la regió, i la infància del protagonista també. Aquest setembre serà diferent, es deia. Després d'esgotar la quarta combinació que acostava la comarca en la qual vivia Germán amb el poble on, segur, li esperava la senyoreta  (cotxe fins a l'estació, tren, autobús de línia i cametes fins a culminar el turó) es va veure davant d'una casa amb sostre de pissarra i  paret desconxada. Rellotge de sol en el frontal,  sense números ...

https://goo.gl/photos/eGWwZqAAa2yvNJaS8

El poble escollit per Déu EL POBLE TRIAT PER DÉU. Explica la llegenda que el poble escollit per Déu, per la seva actitud pacient no pel seu reprovable aspecte, perquè eren deixat a la brutícia fins no poder més, patia els rigors de la cru hivern mentre a escassos quilòmetres d'ells, altres famílies,  gaudien de temperatures molt més amables. Als primers se'ls glaçava una collita que no recollien a la primavera augurant que s'haurien de mantenir de merda de les cabres, si el Totpoderós no posava remei, tocant a dues boletes per cap i dia, segons càlculs del cafre del Xaman. Mentre que la resta dels pobles cantaven, dansaven i festejaven entre el blat i el mill que permetria vessar les sitges, i buscaven, com a gossos tofoners, els mossos  a les mosses i s'alçaven la faldilla les aquestes, en una infinita festa de la joventut i la sang, i tot era alegria, gresca i xerinola, per al poble escollit per Déu a l'estiu la terra va mostrar el seu aspecte més erm, amb seq...