quintinblog

DE LOS OLVIDADOS. Canción. Veo un jubilado sentado en un banco del parque.  Olvidado el parque olvidado el jubilado. Tirando migas de pan para  por las palomas ser comidas. Olvidadas las aves olvidadas las migas, Veo un anciano que entra en campo y se queda mirando. Olvidado el campo olvidado el anciano. Veo que se agacha el indigente para disputar por las sobras. Olvidadas las sobras olvidadas las obras. Veo que junta las migas y se hace un chusco un poco más grande. Olvidado el chusco olvidada su hambre. Veo que come lentamente ante el jubilado que mira con pena. Olvidado el jubilado olvidado el indigente. Veo que el anciano sale de campo saciando su ansia con migas ajenas. Olvidada el ansia olvidada la pena Pero yo no puedo ni debo ni quiero olvidarme de ellos.

DEURES PER SETEMBRE imatges de google L'última vegada que va saber d'ella, uns anys enrere, li havien explicat que vivia en un petit llogaret perdut en el nord. Aquest era el seu tercer intent per localitzar-la per més que la missió que havia de complir no era urgent ni important, a tenor del temps transcorregut. Tot havia canviat, camins per autovies i descampats per places dures, des d'aquella primavera  que va haver de tornar a la ciutat sense trobar-se amb donya Elvira, la primera i més seductora mestra que havia conegut la regió, i la infància del protagonista també. Aquest setembre serà diferent, es deia. Després d'esgotar la quarta combinació que acostava la comarca en la qual vivia Germán amb el poble on, segur, li esperava la senyoreta  (cotxe fins a l'estació, tren, autobús de línia i cametes fins a culminar el turó) es va veure davant d'una casa amb sostre de pissarra i  paret desconxada. Rellotge de sol en el frontal,  sense números ...

https://goo.gl/photos/eGWwZqAAa2yvNJaS8

El poble escollit per Déu EL POBLE TRIAT PER DÉU. Explica la llegenda que el poble escollit per Déu, per la seva actitud pacient no pel seu reprovable aspecte, perquè eren deixat a la brutícia fins no poder més, patia els rigors de la cru hivern mentre a escassos quilòmetres d'ells, altres famílies,  gaudien de temperatures molt més amables. Als primers se'ls glaçava una collita que no recollien a la primavera augurant que s'haurien de mantenir de merda de les cabres, si el Totpoderós no posava remei, tocant a dues boletes per cap i dia, segons càlculs del cafre del Xaman. Mentre que la resta dels pobles cantaven, dansaven i festejaven entre el blat i el mill que permetria vessar les sitges, i buscaven, com a gossos tofoners, els mossos  a les mosses i s'alçaven la faldilla les aquestes, en una infinita festa de la joventut i la sang, i tot era alegria, gresca i xerinola, per al poble escollit per Déu a l'estiu la terra va mostrar el seu aspecte més erm, amb seq...

Des de tan alt tan petit Autor:  Quin Valiente  Data: dl. 20 març 2017, 12:46 pm Mama, jo vull aquest globus, aquest vermell, aquest gran, per agafar-me fortament a ell i ascendir per l'aire, molt, molt, molt alt i veure els blats des de dalt i els gira-sols i el mill i el camí que els separa com fets per una pinta gegant, i vull pertànyer al corrent d'aire i confondre’m amb les aus que tenen l’encàrrec de viatjar fins la seva segona casa d'estiu perquè busquen un clima més càlid, saps, mare? Però haig d’evitar que em piquin els grans ocells, això no vull, em cauria en picat i em faria mal, oi, mare? ... Jo vull aquest globus per passar desapercebut per als avions però visible per als núvols, i si tinc fred amagar-me en el seu nus, i si plou sobre el meu cap bufar-lo tan fort, tan fort que m’allunyaria dels perills; oi que és així?... Jo vull aquest globus, aquest gran globus vermell per explicar-te, a la tornada, com es veu la terra, tan petita, des de tan lluny... Ai...

LA ÚLTIMA MONEDA (Cuento versificado). Había un hombre que no sabía qué hacer con su última moneda. Y si me la cambio de bolsillo, pensó, y al encontrármela soy una moneda más rico. Pero esto no funciona así. Y si la planto junto a las lechugas esperando los frutos, y si la tiro a una fuente y pido este deseo, y si compro a un amigo que me de palmaditas en la espalda cuando esté triste ... Pero no, esto no funciona así. Preocupado se dirigió a un amigo pidiéndole la solución. Tengo un gran problema, no sé qué hacer con mi última moneda, le dijo. Pero su amigo estaba muy ocupado dando de comer a unos ancianos desprotegidos y le respondió: ponte en esta línea, da tú el segundo plato y ya hablaremos después.     Y al terminar como voluntarios fueron invitados a sentarse a la mesa, le sirvieron una taza de caldo caliente, carne o pescado, y de postre flan, fruta o helado, y aún así se quejaba el hombrecillo: - Esta es la solución- respondió el amigo-, mientras tú estás ...

Si no te quiero por qué me paso las horas del día visionando la única fotografía que tengo de ti. Si no te quiero por qué no me canso de escuchar El único audio de tu sonrisa que no he destruido. Si no te quiero por qué compro solo ropa de tu color preferido. Si no te quiero por qué me equivoco tantas veces al teléfono marcando tu número. Si no te quiero por qué pongo dos servicios a la mesa si como solo. Si no te quiero por qué tomo el mismo autobús en el que nos conocimos O tal vez te quiero y no me acuerdo. O tal vez te quiero y no debiera. O tal vez te quiero Con el tiempo que me sobra.. O tal vez te quiero La vida entera. Quin valiente.