XSSSSSS!!!!

Li va sonar el móvil al ben mig de la consulta tot i que l’Ambulatori estava sembrat de cartells que aconsellaven silenciar-lo. La senyora va demanar disculpes i va sortir per atendre la trucada. I és que això va per prioritats. Metge i pacient es van mirar sense saber què dir. Tu qui ets, se va sentir per la consulta, immediatament desprès que el pediatre mirés arreu per descartar que aquella veu singular hagués sorgit del fonendo, poso per cas. Aquí, doctor. No hi ha ningú més. El professional es va apropar el nen sobre cotxet de Mikey Mouse, preguntant-li: des de quan parles, reietó? D'ençà que tinc ús de raó, va respondre el nen. M’estranya perquè ta mare ha entrat  amb la pretensió de fer la teva derivació a la psicòloga de guàrdia. Perquè no m’ha sentit parlar en tres anys de vida, oi? Qüestionà la criatura. Però parles perfectament, confirmà el doctor. És de sentit comú negar-se a parlar davant d’una senyora que no deixa pas parlar ningú, corregí el pacient. I ara dissimuli, per favor, que entra ma mare. Tot bé, doctor? Preguntà aquesta, rebent de tots dos un polze alçat, sense so, per a tota resposta.

Comentarios

Entradas populares de este blog

EL UNIVERSO DE LOS PEQUEÑOS SUEÑOS